TRABALL INDIVIDUAL (GRECIA ANTIGA).

TRABALL INDIVIDUAL (GRECIA ANTIGA)

Index:

1.Orígens i cronologia.

2.Societat.

3.Art.

4.Geografia. 

1.Orígens i cronologia. 

2000 aC els Aqueus, poble provinent de les planes del Danubi, s'estableixen a Grècia, a les illes del Mar Egeu, fins i tot Creta i les costes d'Àsia Menor. Es dediquen a l'agricultura i la ramaderia i són molt bons navegants. Amb seu adveniment, acaba la civilització minoica.
 

1400-1100 aC Civilització Micénica, amb seu a la ciutat de Mecenes, en Argólica. És el període d'auge dels Aqueus. Aquests envolten a les seves ciutats de fortes muralles. Cada ciutat era una ciutat-estat.  

 

1100 aC Destrucció de Troia després d'una llarga guerra. Troia, ciutat de l'Àsia Menor, és assetjada durant deu anys pels grecs, fins que va arribar la destrucció de Troia part dels relats llegendaris es narren a "La Aliada", exaltant als herois protagonistes de la Guerra de Troia.

800 aC Esparta és ciutat-estat organitzada per Licurg i les seves lleis. És governada per dos reis, 28 gerontes i una assemblea popular. Els ciutadans són ensinistrats en l'ús de les armes i Esparta compta amb el més poderós exèrcit de Grècia.

 

594 aC Solón, arcont epònim amb poders dictatorials, va abolir les lleis de Dracó i va dictar una llei d'amnistia. Va abolir els privilegis de l'aristocràcia o noblesa de sang i es va imposar la timocràcia, és a dir que qualsevol ciutadà no pertanyent a la noblesa, que millori la seva situació econòmica, pot arribar a ocupar alts càrrecs.
 

479 aC Finalizan les Guerres Mèdiques. El rei d'Esparta Pausanias, amb exèrcits de tota Grècia, derrota als perses en la batalla de Platea. Al poc temps, la flota naval de Xerxes és derrotada en proximitat de Micala, i acaben amb el perill persa. 

 

2.Societat. 

La societat grega era esclavista, per tant, molt desigual. La componien dos grups de persones: els lliures i els esclaus. 

 

Els lliures no pertanyien a ningú, i podien ser propietaris d'esclaus, en funció de la seva riquesa. Es dividien en dues categories: 

 

-Ciutadans: posseïen drets polítics, de manera que podien votar i triar càrrecs públics, així com ser elegits ells mateixos com a tal. 

-No ciutadans: a Atenes rebien el nom de "metecs" i eren emigrants residents a la ciutat. En Esparta es deien "periecos". Eren homes i dones lliures, però no tenien drets polítics i no podien tenir càrrecs públics.

 

Els esclaus estaven desproveïts de qualsevol tipus de drets. Tant homes com dones d'aquesta condició, molt abundants a Grècia, estaven privats de llibertat i eren propietat dels homes lliures o de l'Estat. Ala condició d'esclau es podia arribar de diverses maneres: per caure presoner de guerra, per ser fill de pare i mare esclaus, per deutes, rapte, etc. Les condicions de vida dels escalus era molt variada: no eren les mateixes per a un preuat escalu que exerceix funcions de preceptor o metge, que per un altre no especialitzat que treballa en l'agricultura o la mineria. En qualsevol vas, els seus amos posseïen un absolut domini sobre les seves vides i la seva consideració legal era la de la mercaderia.

 

Les donde lliures a Grècia no tenien drets polítics. Estaven sotmeses a l'home, ja fos aquest el pare o el marit, i els seus moviments estaven molt retringidos. Les que pertanyien a les famílies benestants sortien en escasses ocasions de la seva llar, i dins d'aquest tenien assignat el seu espai particular: el "gineceu". Moltes activitats reservades als homes (com l'assisetencià als jocs) eren prohibides a la dona.

 

 

3. Art.

L'Art Grec marca un referent per a la civilització occidental que perdurarà fins als nostres dies. Els models grecs de l'antiguitat són tinguts com clàssics i els cànons escultòrics i els estils arquitectònics han estat recreats una i altra vegada al llarg de la història d'Occident.

·PINTURA:
Per parlar de la pintura grega cal fer referència a la ceràmica, ja que precisament en la decoració d'àmfores, plats i atuells, la comercialització era un negoci molt productiu en l'antiga Grècia, va ser on va poder desenvolupar aquest art.

Al començament els dissenys eren elementals formes geomètriques-d'aquí la denominació de geomètric que rep aquest primer període (segles IX i VIII a. C.) - que amb prou feines es destacaven sobre la superfície.

Amb el pas del temps, aquestes es van anar enriquint progressivament fins cobrar volum. Aparecieron, entonces, los primeros dibujos de plantas y animales enmarcados por guardas denominadas "meandros". Van aparèixer, llavors, els primers dibuixos de plantes i animals emmarcats per guardes denominades "meandres".

 

·ESCULTURA:

Les primeres escultures gregues (segle IX a. C.) van ser petites figures humanes fetes en materials molt moldeables com ara l'argila, l'ivori o la cera). 

 

Es va introduir el concepte de "contrapposto", posició per la qual l'escultura es recolzava totalment sobre una cama, deixant l'altra lliure, i el principi del dinamisme va cobrar forma en les representacions d'atletes en plena acció. Alguns dels grans artistes del classicisme van ser Policlet, Mirò, Paxíteles i Fídies, encara que tampoc es pot deixar d'esmentar a Lisip, que intentant plasmar les veritables faccions de la cara, va aconseguir els primers retrats.

 

·ARQUITECTURA:

El temple va ser, sense cap dubte, un dels llegats més importants de l'arquitectura grega a occident. Era d'una manera bastant simple: una sala rectangular a la qual s'accedia a través d'un petit pòrtic(pronaos) i quatre columnes que sostenien un sostre bastant similar a l'actual teulada a dues aigües. Al començament aquest va ser l'esquema que va marcar els cànons.

Del perfeccionament d'aquesta forma bàsica es va configurar el temple grec tal com avui el coneixem.En els seus començaments, els materials utilitzats eren el tova per als murs i la fusta per les columnes. Però a partir del segle VII aC (període arcaic), aquests van ser reemplaçats per la pedra, el que va permetre l'agregat d'una nova filera de columnes a l'exterior (peristil), i amb el que la construcció va guanyar en monumentalitat.

Llavors van sorgir els primers ordres arquitectònics: el "dòric", al sud, a les costes del Peloponès i el "jònic", a l'est. Els temples dòrics eren més aviat baixos i massissos.Les gruixudes columnes no tenien base i el fust era acanalat.El capitell, molt simple, acabava en una motllura anomenada equí.Les columnes sostenien un entaulament (sistema de cornises) compost per un arquitetrau(zona inferior) i un firis de tríglifs(decoració acanalada) i mètopes.

 

 

5. Greografia.

 

Els dos trets geogràfics més destacats del territori grec són:

 

1.La seva superfície muntanyosa, que cobreix el 80% de la superfície total.Si bé les muntanyes no són molt altes (la més alta, l'Olimp, no arriba als 3.000 metres), si n'hi havia prou per entorpir les comunicacions entre ciutats, ja que els grecs mai van tenir un equivalent del que seran les vies romanes, no havia bones vies i els camins de terra rares vegades eren prou amples perquè dos carros es creuessin sense dificultat.Per això, els grecs, quan havien de fer un viatge una mica llarg, preferien fer-ho per mar, la qual cosa ens porta a la segona característica fonamental de la seva geografia.

 

2. La seva proximitat a la mar, que li va permetre ser un poble marítim i comercial.  Cap punt de Grècia és a més de 90 km de la costa.

 

A la conca de la Mediterrània oriental els grecs ocupaven en l'antiguitat al sud de l'actual península dels Balcans i les illes i costes de tot el mar Egeu. La seva influència s'estenia també al sud d'Itàlia i Sicília i altres punts de la costa del Mediterrani. Grècia és el segon país d'Europa, després de Noruega, que posseeix més costa (amb més de 15.000 km. I gairebé 9.000 illes i illots). Entre les cadenes muntanyoses podem nomenar als Alps Dinàrics, les Muntanyes Ródope i, sobretot, la cadena del Olimp on es troba el seu muntanya més alta, el Mytikas, amb 2.919 metres. La Muntanya Olimp desenvolupava un paper fonamental en la seva mitologia, en alguna de les properes entrades desenvoluparé aquest tema.

Att: Xena Lopez, 1ºA.